A la tercera planta de la Sala Ciutat hi ha algunes de les peces que van formar part de l’exposició De simulacres i obsessions, al Centre Cultural de la Roca del Vallès l’any 2011, amb una nova disposició i nous elements que confio enriqueixin l’exposició.
Em segueix interessant el simulacre, entès com a acció paral·lela a la realitat, fictícia i real alhora, que pertany al món de la simulació. Hi podria incloure tant el joc infantil com moltes de les ficcions i mons paral·lels que ens ajuden a ampliar el coneixement i obrir el camp de les possibilitats. M’agrada pel seu caràcter provisional i no definitiu, a manera d’esboç.
La tècnica del vídeo i la fotografia utilitzada com a document d’una acció, i alhora com a tècnica que permet incloure trucs visuals, que permet crear des d’escultures efímeres com les de la pila de roba, a experiments visuals a partir de l’efecte mirall que proporciona el mateix ordinador.
La utilització de molts tipus de materials, així com l’apropiació d’imatges d’altres autors, és una constant que m’ha acompanyat des de fa anys, quan vaig començar a realitzar muntatges en vidre i fotocòpies, que després es van anar transformant en objectes i instal·lacions. Sóc amant dels dobles sentits, l’equívoc, la paradoxa, la reversibilitat o efecte frontissa, els escenaris efímers, la disfressa i el collage, entès àmpliament com a tècnica de tallar i enganxar. Entenc la pràctica artística com a mitjà que serveix per explicar històries i alterar la mirada cap allò quotidià, el com pensem, per obrir la ment a noves interpretacions.
Glòria Giménez Carrillo 