El projecte
“La butaca de sal que tenia forma de muntanya” és un projecte d’investigació artística que reflexiona sobre la relació entre la natura, el treball domèstic i les cures, utilitzant la sal gemma com a material. La proposta analitza com aquests conceptes es connecten simbòlicament i socialment, i planteja la creació d’una escultura de sal, extreta de pedra de la mina de Cardona, en forma de butaca plena de roba per plegar, instal·lada en un camp de pastura de Farrera (Pallars Sobirà), on hi ha el CAN Centre d’Art i Natura. 

La peça tindrà la forma i la mida real d’una butaca plena de roba per plegar i s’anirà descomponent amb el pas del temps, la pluja i els animals que la lleparan. El projecte reflexiona sobre el treball de les cures, la vulnerabilitat de la matèria, la desaparició i la transformació d’allò més domèstic i quotidià en paisatge. Connecta la naturalesa efímera del material i la seva desintegració amb la desvaloració d’aquestes tasques essencials.

El material
La sal ha estat un material de valor al llarg de la història humana. Es va utilitzar des de temps antics i encara s’utilitza per a la conservació de la carn i el peix, allargant la seva vida útil. Ha estat també usada com a moneda o mitjà de canvi i d’aquí ve el nom de salari com a remuneració per a un treball realitzat. 
El seu ús va des de la cuina a la medicina, també per evitar que es gelin les carreteres i com a desinfectant. 
La seva producció pot ser en salines, extraient la sal del mar mitjançant l’evaporació i posterior cristal·lització o bé en mines de sal formades al llarg de milers d’anys per acumulació de sediments marins que es van evaporar. 

L’única roca que com humans podem menjar és la sal. La sal uneix cultures i uneix els animals, que necessiten aquest aliment i el busquen a la natura, com una necessitat bàsica per la supervivència. Sense sal, baixa la productivitat de la carn i la llet, disminueix el zel i la fertilitat. La sal evita la deshidratació, afavoreix la digestió i l’assimilació d’aliments.
Catalunya és territori de sal: des de les extraccions de sal marina del delta de l’Ebre, a les betes d’Àger o les mines de Cardona, Súria o Collbató. El subsol de la vall salina de Cardona està format per un gran jaciment de sal format per l’evaporació d’un mar fa milions d’anys.

La metàfora
L’obra actua com a vehicle per visibilitzar i estudiar els processos invisibles que sostenen els cicles de vida —com el treball reproductiu i les cures—, sovint obviats i desvaloritzats. La investigació s’emmarca en el concepte d’ecofeminisme, analitzant com les tasques de cura i les responsabilitats envers la natura i la comunitat han estat històricament associades a les dones. Alhora, el projecte convida a repensar les dinàmiques de gènere i les desigualtats estructurals que perpetuen aquestes assignacions.
La instal·lació vol generar un debat social sobre la valoració del treball domèstic, el treball reproductiu, i la desvalorització d’aquestes tasques essencials per al benestar de la societat. Així, el valor salari en relació amb les cures es converteix en un tema central, ja que les tasques de cura i manteniment de la vida no tenen una retribució econòmica, tot i ser fonamentals per a la sostenibilitat de qualsevol societat. Aquest debat també s’amplia per interrogar les pràctiques de l’extractivisme en què l’home extreu recursos de la natura sense tenir en compte les seves implicacions a llarg termini, com el desgast dels recursos naturals i l’impacte sobre els ecosistemes.

El context
L’acumulació de roba sobre la butaca crea un paisatge escultòric que evoca les muntanyes, amb els seus plecs i relleus. Aquesta metàfora poètica de les formes naturals convida a contemplar l’escultura com un element integrat en un ecosistema més gran, rodejat d’animals com cavalls, ovelles i cabres, que la llepen com a nutrient imprescindible, les pluges i el vent, que donant-li forma participen en el seu procés de transformació. 
A Farrera (Pallars Sobirà) hi ha el CAN Centre d’Art i Natura, on vaig fer una residència d’una setmana (gener 2025) per iniciar els contactes amb persones relacionades amb la ramaderia, son 3 ramaders i 1 ramadera que viuen al poble de Burg, a 1 km de Farrera.